| NOTA DE RESUMEN |
Bas van Heur és investigador de la Facultat d’Arts i Ciències Socials de la Maastricht University, dels Països Baixos. El seu focus d’estudi gira entorn els estudis urbans relacionats amb les indústries creatives culturals. Creative Networks and the city es suma al treballs ja existents entorn la reestructuració capitalista de les ciutats postindustrials, amb una anàlisi que incorpora l’element cultural, al tradicional esquema polític i econòmic marxista. En aquest sentit es declara seguidor de les tesis del sociòleg anglès Bob Jessop. L’autor proposa substituir el concepte de xarxes creatives o ciutats creatives, pel concepte de xarxes de producció estètica, ja què il·lustra el centre d’interès que realment s’està analitzant. El debat entorn les indústries creatives, segons Bas van Heur, ha estat important per la identificació del mapa de la producció creativa, però creu que cal anar més enllà per reflexionar entorn la complexitat de la producció estètica. Per l’autor el terme producció estètica es desvincula de la participació en l’economia política institucional, i per tant, cal analitzar-lo associat a processos més amplis de les normes d’acumulació. Segons el propi autor, aquesta investigació forma part de l’economia política cultural basada en l’economia del coneixement amb l’objectiu de desenvolupar una anàlisi postdisciplinari del capitalisme contemporani que prengui seriosament el gir cultural en l’anàlisi social, però al mateix temps posa en relleu la importància de l’acumulació de capital i la regulació estatal. El llibre comença amb l’exposició del plantejament inicial de la investigació entorn els contextos d’acumulació i regulació de les indústries creatives, específicament de les xarxes de producció estètica, des d’una perspectiva d’anàlisi de l’economia política, que prova d’integrar la cultura en les seves explicacions. En el segon capítol, presenta una discussió sobre la tradició dels estudis culturals, i exposa una metodologia empírica per analitzar les indústries creatives a partir d’entrevistes i de l’anàlisi del discurs d’aquestes. En el tercer, Accumulation, Regulation, Networks, exposa els debats concrets que es desprenen de l’estudi de cas. Analitza una visió de les xarxes com entitats híbrides que connecten els estats i els mercats així com les jerarquies amb la societat civil. Desprès d’aquests debats teòrics i metodològics, exposa el treball empíric i teòric al quart capítol, a partir de l’estudi de les xarxes de la música electrònica a les ciutats de Londres i Berlín, i els intents polítics, que tenen per objectiu regular aquestes aglomeracions a través de la promoció de clusters creatius. Al cinquè capítol, investiga la relació entre les xarxes d’acumulació i regulació, fa un zoom sobre el paper de la comunicació. Al capítol sis, Labor, torna a connectar amb aquests debats actuals de la música electrònica i analitza els aspectes que han desenvolupat un paper important en les xarxes de la música amb l’alineació capitalista de la producció: la propietat intel·lectual, la lliure elecció i la mercantilització, l’entorn construït, i el discurs de la flexibilitat i el canvi. On analitza la representació política de la mà d’obra. En resum, el llibre desenvolupa tres conceptes força: Els espais urbans, com els llocs claus de la reestructuració capitalista; Les polítiques de les indústries creatives, com a tecnologies destinades a l’explotació econòmica; i el darrer, el paper de la xarxa en les produccions estètiques i les polítiques urbanes. Creative Networks and the city és, per tant, un treball necessari alhora de plantejar projectes transversals de política cultural econòmica de la creativitat i transformació urbana. (Font: el Centre) |
