Políticas culturales y crisis de desarrollo : Un balance latinoamericano / Néstor García Canclini

By: García Canclini, Néstor.
Abstract: L'autor presenta l'evolució dels estudis sobre polítiques culturals, a partir del punt de mira que els inspira. En l'àmbit llatinoamericà, però trascendint-lo. La bibliografia produïda en aquesta trajectòria, li permet detectar les següents transformacions en les anàlisis de les polítiques culturals: De les descripcions burocràtiques a la conceptualització crítica; De les cronologies i discursos a la investigació empírica; De les polítiques governamentals als moviments socials; De les anàlisis nacionals a la investigació internacional; i De la documentació sobre el passat a la investigació crítica i a la planificació. En un segon capítol analitza les causes d'aquestes transformacions: la crisi dels models productivistes (keinesians o marxistes) que regien la planificació del desenvolupament, i la redefinició del concepte de cultura en un sentit més antropològic, cosa que ha facilitat la seva reubicació en el camp polític. Finalment sintetitza en un esquema de classificació, sis paradigmes de polítiques culturals: el mecenatge liberal; el tradicionalisme patrimonialista; l'estatisme populista; la privatització neoconservadora i la democràcia participativaAbstract: El autor presenta la evolución de los estudios sobre políticas culturales, a partir del punto de vista que los inspira. En el ámbito latinoamericano, pero trascendiéndolo claramente. La bibliografia producida en esta trayectoria le permite detectar las siguientes transformaciones en los análisis de las políticas culturales: De las descripciones burocráticas a la conceptualización crítica; De las cronologias y discursos a la investigación empírica; De las políticas gubernamentales a los movimientos sociales; De los anàlisis nacionales a la investigación internacional; y De la documentación sobre el pasado a la investigación crítica y la planificación. En un segundo capítulo analiza las causas de estas transformaciones: la crisis de los modelos productivistas (keynesianos o marxistas) que regian la planificación del desarrollo, i la redefinición del concepto de cultura en un sentido más antropológico, que ha facilitado su reubicación en el campo político. Finalmente, sintetiza en un esquema de clasificación, seis paradigmas de políticas culturales: el mezenazgo liberal, el tradicionalismo patrimonialista, el estatismo populista, la privatización neoconservadora, la democratización cultural, y la democracia participativa.
Tags from this library: No tags from this library for this title.
    average rating: 0.0 (0 votes)
No physical items for this record

L'autor presenta l'evolució dels estudis sobre polítiques culturals, a partir del punt de mira que els inspira. En l'àmbit llatinoamericà, però trascendint-lo. La bibliografia produïda en aquesta trajectòria, li permet detectar les següents transformacions en les anàlisis de les polítiques culturals: De les descripcions burocràtiques a la conceptualització crítica; De les cronologies i discursos a la investigació empírica; De les polítiques governamentals als moviments socials; De les anàlisis nacionals a la investigació internacional; i De la documentació sobre el passat a la investigació crítica i a la planificació. En un segon capítol analitza les causes d'aquestes transformacions: la crisi dels models productivistes (keinesians o marxistes) que regien la planificació del desenvolupament, i la redefinició del concepte de cultura en un sentit més antropològic, cosa que ha facilitat la seva reubicació en el camp polític. Finalment sintetitza en un esquema de classificació, sis paradigmes de polítiques culturals: el mecenatge liberal; el tradicionalisme patrimonialista; l'estatisme populista; la privatització neoconservadora i la democràcia participativa

El autor presenta la evolución de los estudios sobre políticas culturales, a partir del punto de vista que los inspira. En el ámbito latinoamericano, pero trascendiéndolo claramente. La bibliografia producida en esta trayectoria le permite detectar las siguientes transformaciones en los análisis de las políticas culturales: De las descripciones burocráticas a la conceptualización crítica; De las cronologias y discursos a la investigación empírica; De las políticas gubernamentales a los movimientos sociales; De los anàlisis nacionales a la investigación internacional; y De la documentación sobre el pasado a la investigación crítica y la planificación. En un segundo capítulo analiza las causas de estas transformaciones: la crisis de los modelos productivistas (keynesianos o marxistas) que regian la planificación del desarrollo, i la redefinición del concepto de cultura en un sentido más antropológico, que ha facilitado su reubicación en el campo político. Finalmente, sintetiza en un esquema de clasificación, seis paradigmas de políticas culturales: el mezenazgo liberal, el tradicionalismo patrimonialista, el estatismo populista, la privatización neoconservadora, la democratización cultural, y la democracia participativa.

There are no comments for this item.

Log in to your account to post a comment.

Powered by Koha

Iconos diseñados por Freepik desde www.flaticon.com con licencia CC 3.0 BY