Imagen de cubierta local

La Societat de la ignorància i altres assags [Recurs electrònic] / Antoni Brey, Daniel Innerarity, Gonçal Mayos

Por:

Brey, Antoni

Colaborador(es):

Series Libros infonomía ; 41 | Novetats 2009 (CIDOC) ; 05Detalles de publicación: Barcelona : Infonomia, 2009Edición: 1a edDescripción: 70 p. : digital, fitxer PDF (760,83 Kb)ISBN:

9788461329644

Otro título:

Ignorance society and other essays

Recursos en línea:

Resumen: Assistim, desconcertats i fascinats a la vegada, al naixement de noves formes de comunicació que constitueixen una revolució comparable a l’aparició de la parla, l’escriptura o la impremta, que estan transformant radicalment el món que ens envolta i que ens situen a l’inici d’un nou període històric, la Segona Edat Contemporània. Davant d’aquest escenari, i malgrat les grans expectatives generades al voltant de les potencialitats de les noves societats en xarxa, ens hem de preguntar: anem cap a una Societat del Coneixement o més aviat ens encaminem sense remei cap a la Societat de la Ignorància?. (Font: Editor)Resumen: La Societat de la Ignorància i altres assaigs, reflexiona sobre la revolució que suposa el naixement de noves formes de comunicació que estan transformant la societat que ens envolta. Aquest conjunt d’assaigs van ser publicats a Infonomia en el marc del projecte la Segona Edat Contemporània, desenvolupat per l’Associació Pro The Second Modern Times, al maig de 2009, en motiu del dia mundial d’Internet. La Societat de la Ignorància, el Desconeixement o la Incultura són diverses formes d’analitzar una mateixa idea: que el desenvolupament social i individual que generen les noves tecnologies no és un pas automàtic cap a la Societat del Coneixement. Brey a la introducció dels assaigs destaca la singularitat del nostre temps que correspon a l’inici de la Segona Edat Contemporània, on els humans ens hem dotat d’una nova forma de comunicació on hem deixat de ser simples receptors passius i ens hem convertit en elements actius. Es tracta d’un fet que constitueix una veritable revolució, comparable a l’aparició de la parla, l’escriptura o la impremta. ‘Qualsevol innovació en la capacitat per comunicar-nos ha de tenir, necessàriament, una incidència profunda sobre la cultura i, per extensió, sobre l’essència diferenciadora de la nostra espècie’ (p.12) A l’assaig, l’autor analitza les implicacions sobre l’individu d’un món hiperconnectat. Considera que aquest món hiperconnectat no socialitza efectivament el coneixement, aquest fet impedeix que caminem cap a una societat del pensament (on la informació es treballi i es raoni per elaborar coneixements). Per l’autor la Societat del Coneixement com s’entén actualment, és com una nova etapa d’un sistema capitalista de lliure mercat que aspira a poder seguir creixent gràcies a la incorporació d’un quart factor de producció: el coneixement, al clàssic trio (la terra, el treballl i el capital). L’aportació de les noves tecnologies, per tant, no contribueixen a encaminar-nos cap a una societat del coneixement sinó, tot el contrari, aquestes mateixes tecnologies ens estan convertint en individus cada vegada més ignorants. Ja que la suma de la inaprehensibilitat del saber i de la infoxicació està generant una actitut de renúncia al coneixement per desmotivació i manca de capacitat crítica, una altra cara de la nostra ignorància creixent. Amb aquest panorama l’autor es pregunta si les TICs són adequades per fomentar l’elaboració de coneixement en la ment de les persones.En efecte ens trobem en una societat hiperespecialitzada, però en saber productiu al servei del progrés econòmic, que ha mercantilitzat el coneixement, alhora que ha desacreditat el coneixement no productiu. Per acabar conclou amb els perills que aquesta societat (ignorant) té: el primer, les noves formes de desigualtat, ja sigui per un baix nivell formatiu o bé per manca de talent. El segon, el perill de ser ignorant quan cal afrontar reptes crucials i prendre decisions. I el darrer, sobre el lloc que ocuparà l’individu en aquesta societat. Daniel Innerarity en el segon capítol La Societat del Desconeixement, reflexiona sobre les transformacions que la societat del coneixement ha produït en la idea del saber, ja que cada vegada és més gran el que no sabem. Innerarity afirma que en aquest context el que cal és una ciència que cooperi amb la política per gestionar aquesta incertesa, considera que la gestió del no-saber és la característica clau de la Societat del Coneixement o del Desconeixement. En el darrer capítol Gonçal Mayos ens descriu com La Societat de la Incultura es desenvolupa paral·lelament a la Societat del Coneixement. L’augment de coneixement especialitzat i expert no augmenta la cultura general de la gent, ni la capacitat de fer-se càrrec, racional ni democràticament, de les problemàtiques humanes actuals. Més aviat amenaça els seus ciutadans amb l’absolescència cognitiva en tots aquells camps en que no siguin experts professionals. Conclou que la incultura i l’alineació són, per tant, un perill per la democràcia. (Font: El Centre)

No hay ítems correspondientes a este registro

Pròleg -- Introducció -- La societat de la ignorància / Antoni Brey -- La societat del desconeixement / Daniel Innerarity -- La societat de la incultura / Gonçal Mayos

No hay comentarios en este titulo.

para colocar un comentario.

Haga clic en una imagen para verla en el visor de imágenes