Gràcies i desgràcies culturals de Barcelona / [Oriol Bohigas]

Document no editat comercialment

Introducció -- Criteris i alguns exabruptes: 1. La cultura a l'època de les ressaques ; 2. Prioritat de la política cultural ; 3. Cultura i instrucció: les institucions de base ; 4. Quina capitalitat i qui la paga -- Programes i molts interrogants. 1. Els museus i els arxius. Uns tresors heretats que reclamen espai, serveis i difusió. 1.1. Les entitats consorciades o en via de ser-ho: 1.1.1. El Museu Nacional d'Art de Catalunya. Una prioritat inqüestionable ; 1.1.2. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Una aposta encara una mica incerta ; 1.1.3. Les Fundacions Joan Miró i Antoni Tàpies. Pues presencies en una ciutat sense museu d'art contemporani ; 1.1.4. El Centre de Cultura Contemporània. Una idea a integrar en els dèficits prioritaris ; 1.1.5. El Museu Clara. Pròxima integració al MNAC ; 1.1.6. Els dos Museus d'Etnologia. La base d'un futur Museu Nacional ; 1.1.7. El Monestir de Pedralbes. Un monument i un aparador de dos museus estatals ; 1.1.8. El Museu Militar ; 1.2. Les institucions estrictament municipals: 1.2.1. L'Institut Municipal d'Història de la Ciutat. Integració i desenvolupament de les institucions que estudien i preserven la historia de Barcelona ; 1.2.2. El Museu Mares. Reinstal·lació i nova imatge d'una mostra insòlita de col·leccionisme ; 1.2.3. El Museu Picasso. Possibilitats d'expansió del museu més visitat ; 1.3. El Museu Joaquim Folch i Torres, l'agrupament dels museus d'arts aplicades ; 1.4. Els museus científics: 1.4.1. Els Museus de Zoologia i de Geologia. Uns interrogants, encara amb respostes provisionals ; 1.4.2. L'Institut i el Jardí Botànic. Una utilització del Montjuïc olímpic ; 15. Dos museus-homenatge la integració a circuits més operatius -- 2. Les biblioteques. Un dèficit de greu responsabilitat municipal -- 3. Les exposicions. Al servei dels museus, dels esdeveniments puntuals, i de l'experimentació programada: 3.1. Les sales del Palau de la Virreina la Capella de L’Hospital de la Santa Creu ; 3.2. Els cicles experimentals programats -- 4. Les arts escèniques. 4.1. Teatres de responsabilitat municipal: 4.1.1. El Gran Teatre del Liceu. Una gran maquina abandonada que les Administracions estan reflotant ; 4.1.2. El Mercat de les Flors i el Teatre Lliure. La creació d'un centre teatral del Municipi ; 4.1.3. El Teatre Grec i el seu festival d'estiu. L’extroversió més important d'una política municipal per a les arts escèniques ; 4.1.4. Sant Andreu Teatre. Assaig de cooperació amb la gestió privada ; 4.1.5. El teatre als barris. L'autonomia de les decisions locals ; 4.2. Les sales i les produccions privades -- 5. La música. Un gran tema de capitalitat. 5.1. Les sales l'audició més desaprofitament que dèficit: 5.1.1. El Palau de la Música Catalana ; 5.1.2. El nou Auditori de Barcelona. Problemes de finançament encara no resolts ; 5.1.3. El Sot del Migdia. Un “rockodrom” heretat ; 5.2. Les activitats musicals l’esforç per rendibilitzar-les més ; 5.2.1. L'Orquestra Ciutat de Barcelona. La base d'una política musical ; 5.2.2. La Banda i la Cobla. Una reordenació a fons ; 5.2.3. La musica contemporània. Potenciar les actuals iniciatives ; 5.2.4. Les empreses privades. Sistemes de promoció, esponsorització .subvenció ; 5.3. El Museu de Música trasllat i reorganització -- 6. Les festes i les commemoracions. Oci i cultura: 6.1. Les Festes de la Mercè l'obertura pe la temporada ; 6.2. Els premis Ciutat de Barcelona. Un esforç didàctic ; 6.3. Els Jocs Florals integració a una festa de la poesia ; 6.4. Les Medalles de la Ciutat ; 6.5. El Premi Europeu d'Arquitectura pavelló Mies van der Rohe ; 6.6. La Cavalcada dels Reis d'Orient -- 7. La normativa de subvencions: "Mori la Repartidora" -- 8. Informació i documentació -- Pressupostos amb una mica d'optimisme