Urban cultural policies towards human development objectives - Observations on the experience of european cities / by Charles Landry and Franco Bianchini

By: Landry, Charles.
Bianchini, Franco | Consell d'Europa. Divisió de Política i Acció Cultural | Consell d'Europa. Consell de la Cooperació Cultural | Unió Europea. Task Force for Human Resources, Education, Training and Youth.
Publisher: Paris : Council of Europe. Cultural Policy and Action Division, 1995Description: 33 p.Summary: Comença donant una definició de "desenvolupament humà" i subratlla tendències econòmiques, socials i teorètiques, així com alguns dels debats útils per contextualitzar el paper actual i potencial de les polítiques culturals a l'Europa contemporània. La segona part repassa les quatre etapes en l'evolució dels arguments de les polítiques culturals a Europa després de la guerra: fan referència a la utilització de la cultura com a agent per a la civilització moral; vehicle per a la integració social; eina per a la regeneració urbana; i base per a les estratègies integrades de "planificació cultural". El repàs permet concloure que l'argument que s'ha anat desenvolupant està relacionat amb el valor civilitzador i ennoblidor de la cultura, una expressió pràctica del qual és la provisió de subsidis per a organitzacions que operen amb formes d'alta cultura. La tercera secció analitza algunes de les raons del desenvolupament desigual de les polítiques culturals urbanes a l'Europa oriental i occidental. Les següents analitzen temes i idees que -malgrat les diferències entre les polítiques- són compartides bàsicament a banda i banda del continent. Cal destacar la necessitat d'entendre els punts forts i febles de la situació d'una ciutat a la jerarquia urbana europea; el pes del passat com a una força que empeny a innovar; la cooperació insuficient entre les àrees dels ajuntaments encarregades dels afers culturals i les altres àrees; la base força limitada de les aptituds dels responsables de les polítiques culturals i la relativa absència d'avaluació dels resultats. A partir d'aquestes àmplies conclusions, subratlla tres opcions de futur per al disseny de polítiques, descrites a partir del escenari més a prop del status quo i evolucionant cal al més radical dels tres: el model de la "ciutat creativa".Summary: Comienza con una definición del concepto de "desarrollo humano", subrallando unas cuantas tendencias económicas, sociales y teoréticas, así como algunos debates de utilidad para contextualizar el papel actual y potencial de las políticas culturales en la Europa urbana contemporánea. La 2a parte del artículo repasa las 4 etapas principales en el desarrollo de los argumentos de la evolución de las políticas culturales en Europa a partir de la guerra. Los 4 argumentos se refieren a la utilización de la cultura como agente de civilización moral; como vehículo para la integración social; como instrumento de regeneración urbana y como base para las estrategias integradas de "planificación cultural". Este repaso permite concluir que el argumento que se ha ido desarrollando a partir de la posguerra está en relación con el valor civilizador y ennoblecedor de la cultura, que encuentra su expresión práctica en la provisión de subsidios para las organizaciones de base que operan con formas de alta cultura. La 3a sección analiza algunas de las razones del desarrollo desigual de las políticas culturales urbanas en la Europa occidental y oriental, respectivamente. Los siguientes capítulos analizan temas e ideas que -a pesar de las diferencias entre las políticas culturales urbanas en la Europa occidental y oriental- son básicamente compartidas a ambos lados del continente. Entre estos temas cabe destacar la necesidad de entender los puntos fuertes y los puntos débiles de la situación de una ciudad en la jerarquía urbana europea; el peso del pasado como una fuerza que empuja a innovar; la cooperación insuficiente entre los departamentos municipales que se ocupan de los asuntos culturales y las áreas restantes; las limitaciones de base de las aptitudes de los responsables de las políticas culturales y la relativa ausencia de evaluación de los resultados. A partir de estas amplias conclusiones, subraya tres opciones de futuro para el diseño de políticas, descritas a partir del escenario más cerca del status quo y evolucionando hay al más radical de los tres: el modelo de la "ciudad creativa".
Tags from this library: No tags from this library for this title.
    average rating: 0.0 (0 votes)
Item type Current location Call number Copy number Status Date due Barcode
Book Centre d' Informació i Documentació del CERC
17 Lan 95 1 Available 1900031790
Book Centre d' Informació i Documentació del CERC
17 Lan 95 2 Available 1900047937

Comença donant una definició de "desenvolupament humà" i subratlla tendències econòmiques, socials i teorètiques, així com alguns dels debats útils per contextualitzar el paper actual i potencial de les polítiques culturals a l'Europa contemporània. La segona part repassa les quatre etapes en l'evolució dels arguments de les polítiques culturals a Europa després de la guerra: fan referència a la utilització de la cultura com a agent per a la civilització moral; vehicle per a la integració social; eina per a la regeneració urbana; i base per a les estratègies integrades de "planificació cultural". El repàs permet concloure que l'argument que s'ha anat desenvolupant està relacionat amb el valor civilitzador i ennoblidor de la cultura, una expressió pràctica del qual és la provisió de subsidis per a organitzacions que operen amb formes d'alta cultura. La tercera secció analitza algunes de les raons del desenvolupament desigual de les polítiques culturals urbanes a l'Europa oriental i occidental. Les següents analitzen temes i idees que -malgrat les diferències entre les polítiques- són compartides bàsicament a banda i banda del continent. Cal destacar la necessitat d'entendre els punts forts i febles de la situació d'una ciutat a la jerarquia urbana europea; el pes del passat com a una força que empeny a innovar; la cooperació insuficient entre les àrees dels ajuntaments encarregades dels afers culturals i les altres àrees; la base força limitada de les aptituds dels responsables de les polítiques culturals i la relativa absència d'avaluació dels resultats. A partir d'aquestes àmplies conclusions, subratlla tres opcions de futur per al disseny de polítiques, descrites a partir del escenari més a prop del status quo i evolucionant cal al més radical dels tres: el model de la "ciutat creativa".

Comienza con una definición del concepto de "desarrollo humano", subrallando unas cuantas tendencias económicas, sociales y teoréticas, así como algunos debates de utilidad para contextualizar el papel actual y potencial de las políticas culturales en la Europa urbana contemporánea. La 2a parte del artículo repasa las 4 etapas principales en el desarrollo de los argumentos de la evolución de las políticas culturales en Europa a partir de la guerra. Los 4 argumentos se refieren a la utilización de la cultura como agente de civilización moral; como vehículo para la integración social; como instrumento de regeneración urbana y como base para las estrategias integradas de "planificación cultural". Este repaso permite concluir que el argumento que se ha ido desarrollando a partir de la posguerra está en relación con el valor civilizador y ennoblecedor de la cultura, que encuentra su expresión práctica en la provisión de subsidios para las organizaciones de base que operan con formas de alta cultura. La 3a sección analiza algunas de las razones del desarrollo desigual de las políticas culturales urbanas en la Europa occidental y oriental, respectivamente. Los siguientes capítulos analizan temas e ideas que -a pesar de las diferencias entre las políticas culturales urbanas en la Europa occidental y oriental- son básicamente compartidas a ambos lados del continente. Entre estos temas cabe destacar la necesidad de entender los puntos fuertes y los puntos débiles de la situación de una ciudad en la jerarquía urbana europea; el peso del pasado como una fuerza que empuja a innovar; la cooperación insuficiente entre los departamentos municipales que se ocupan de los asuntos culturales y las áreas restantes; las limitaciones de base de las aptitudes de los responsables de las políticas culturales y la relativa ausencia de evaluación de los resultados. A partir de estas amplias conclusiones, subraya tres opciones de futuro para el diseño de políticas, descritas a partir del escenario más cerca del status quo y evolucionando hay al más radical de los tres: el modelo de la "ciudad creativa".

l. Introduction and background -- II. The main stages in the development of arguments for urban cultural policy-making -- III. The uneven development of urban cultural policies in Eastern and Western Europe -- IV. Hierarchies of cities -- V. The weight of the past constrains development -- VI. Insufficient recognition of the industrial dynamics of culture -- VII. The emerging generation gap -- VIII. The separation between the activities of the cultural departments and of other departments in city authorities -- IX. Narrowness of the skills of policy-makers -- X. Few mechanisms to let institutions die -- XI. The need to overcome the divides between the public, private and voluntary sectors -- XII. Culture as defined by cultural policy institutions is different from ‘real culture’ -- XIII. The idea of cultural resources gets lost in the policy-making and funding process -- XIV. Too few evaluations -- XV. Few cities have a cultural vision of their future -- XVI. The need to reiterate the social importance of the arts -- XVII. The separation between the arts and education -- XVIII. Direct participation contributes to human development more than consumption -- XIX. Policy options

There are no comments for this item.

Log in to your account to post a comment.

Click on an image to view it in the image viewer

Powered by Koha

Iconos diseñados por Freepik desde www.flaticon.com con licencia CC 3.0 BY