¿Puedo hablarle con libertad, excelencia? : arte y poder en España desde 1950 / Jorge Luis Marzo

By: Marzo, Jorge Luis.
ISBN: 9788496898660.Publisher: Murcia : CENDEAC, DL 2010Description: 432 p.Series: Ad hoc: 27Summary: Puedo hablarle con libertad, excelencia? interpreta mig segle de política artística, de les formes com s'interpreta la cultura i del paper de l'art i l'artista a la societat espanyola. Analitza els discursos elaborats sota la tradició nacional, que amagaven la rabiosa llibertat expressiva tan anhelada després del franquisme. Una revisió que posa de manifest que aquest llenguatge artístic de transició en realitat perpetuava un discurs de sempre. Per resseguir aquesta tesi l'autor ens proposa un recorregut històric sobre el que li va succeir a l'art modern de la dècada dels cinquanta sota la dictadura, per entendre el conservadorisme de l'art espanyol actualment. Cal destacar que les 432 planes del llibre estan dedicades a la cultura oficial de l'estat espanyol, doncs encara que van existir programes, projectes i processos culturals i artístics independents, aquests no són l'objecte d'estudi d'aquesta investigació, tal com aclareix Jorge Luis Marzo, historiador de l'art, professor i comissari d’exposicions. L'autor ha publicat diversos llibres dels que en destaquem en sintonia amb el moment: Me, Mycell and I, Tecnología, movilidad y vida social (2003), Fotografía i activismo social (2006), Spots electorales. El espectáculo de la democracia (2008), Arte Moderno y Franquismo. Los orígenes conservadores de la vanguardia y de la política artística en España (2008) i El d_efecto barroco. Políticas de la imagen hispana (2010). Marzo ens analitza com durant el franquisme el debat sobre l'art es basava en cinc eixos: la despolitització, com una part intrínseca de l'art espanyol; l'individualisme, de l'art i dels artistes que no es van articular en moviments o col·lectius; la universalitat, entesa com una forma desvinculada dels processos i les institucions del moment; l'autenticitat, com allò que era realista i que acumulava aquests trets era considerat autèntic art hispànic; i en cinquè lloc i en referència a la política de gestió espanyola de les arts, l'Estat entès com el propi comissari de les exposicions que programava. Segons aquests eixos s'ha articulat la tradició artística, que s'ha anat adaptant en cada època per aconseguir entrar al gloriós panteó de la història com objectiu últim. Conclou que en cap altre lloc s'ha generat una història de l'art tant endogàmica amb el poder, tant profundament vinculada als seus interessos. El llibre ressegueix de forma crítica les polítiques culturals d'exterior per entendre la política promocional i no productiva de la cultura, per demostrar el continuisme de les polítiques artístiques desenvolupades a España, tant a la la dictadura, com a la transició, com a la democràcia. Per aquest motiu no es d'estranyar que comenci el recorregut històric als anys vuitanta, en primer lloc, segueixi amb els primers anys dels segle XXI , i continuï amb la recuperació i anàlisi dels paral·lelismes amb la dècada dels cinquanta. L'autor pretén amb aquesta història crítica de l’art contribuir a la reconstrucció del relat sobre l’ús de l'art a l'estat espanyol. (Font: el Centre)
Tags from this library: No tags from this library for this title.
    average rating: 0.0 (0 votes)
Item type Current location Collection Call number Copy number Status Date due Barcode
Book CERC
Sala
General S 00349 1 Available 1900135199

Puedo hablarle con libertad, excelencia? interpreta mig segle de política artística, de les formes com s'interpreta la cultura i del paper de l'art i l'artista a la societat espanyola. Analitza els discursos elaborats sota la tradició nacional, que amagaven la rabiosa llibertat expressiva tan anhelada després del franquisme. Una revisió que posa de manifest que aquest llenguatge artístic de transició en realitat perpetuava un discurs de sempre. Per resseguir aquesta tesi l'autor ens proposa un recorregut històric sobre el que li va succeir a l'art modern de la dècada dels cinquanta sota la dictadura, per entendre el conservadorisme de l'art espanyol actualment. Cal destacar que les 432 planes del llibre estan dedicades a la cultura oficial de l'estat espanyol, doncs encara que van existir programes, projectes i processos culturals i artístics independents, aquests no són l'objecte d'estudi d'aquesta investigació, tal com aclareix Jorge Luis Marzo, historiador de l'art, professor i comissari d’exposicions. L'autor ha publicat diversos llibres dels que en destaquem en sintonia amb el moment: Me, Mycell and I, Tecnología, movilidad y vida social (2003), Fotografía i activismo social (2006), Spots electorales. El espectáculo de la democracia (2008), Arte Moderno y Franquismo. Los orígenes conservadores de la vanguardia y de la política artística en España (2008) i El d_efecto barroco. Políticas de la imagen hispana (2010). Marzo ens analitza com durant el franquisme el debat sobre l'art es basava en cinc eixos: la despolitització, com una part intrínseca de l'art espanyol; l'individualisme, de l'art i dels artistes que no es van articular en moviments o col·lectius; la universalitat, entesa com una forma desvinculada dels processos i les institucions del moment; l'autenticitat, com allò que era realista i que acumulava aquests trets era considerat autèntic art hispànic; i en cinquè lloc i en referència a la política de gestió espanyola de les arts, l'Estat entès com el propi comissari de les exposicions que programava. Segons aquests eixos s'ha articulat la tradició artística, que s'ha anat adaptant en cada època per aconseguir entrar al gloriós panteó de la història com objectiu últim. Conclou que en cap altre lloc s'ha generat una història de l'art tant endogàmica amb el poder, tant profundament vinculada als seus interessos. El llibre ressegueix de forma crítica les polítiques culturals d'exterior per entendre la política promocional i no productiva de la cultura, per demostrar el continuisme de les polítiques artístiques desenvolupades a España, tant a la la dictadura, com a la transició, com a la democràcia. Per aquest motiu no es d'estranyar que comenci el recorregut històric als anys vuitanta, en primer lloc, segueixi amb els primers anys dels segle XXI , i continuï amb la recuperació i anàlisi dels paral·lelismes amb la dècada dels cinquanta. L'autor pretén amb aquesta història crítica de l’art contribuir a la reconstrucció del relat sobre l’ús de l'art a l'estat espanyol. (Font: el Centre)

Introducción -- Arte moderno y franquismo. Los orígenes conservadores de la vanguardia y de la política artística en España -- Entrevista a Luis Gonzáles Robles -- El triunfo de la nueva pintura española de los ochenta -- Política cultural del gobierno español en el exterior (2000-2004): Presentación ; La Sociedad Estatal de Acción Cultural en el Exterior (SEACEX) ; La hispanidad: estilo de estado ; Programa de Arte Español para el Exterior (PAEE) ; La correlación entre la política de Exteriores y la promoción cultural exterior ; A modo de reflexión ; Entrevista a Miguel Ángel Cortés ; Entrevista a Jesús Silva Fernández ; Entrevista a Harald Szeemann ; Anexo. Datos sobre la SEACEX -- La ciudadanía como motor de la política artística española -- Bibliografía

There are no comments for this item.

Log in to your account to post a comment.

Click on an image to view it in the image viewer

Powered by Koha

Iconos diseñados por Freepik desde www.flaticon.com con licencia CC 3.0 BY