Prácticas culturales en España : desde los años sesenta hasta la actualidad / Antonio Ariño Villarroya

By: Ariño Villarroya, Antonio.
ISBN: 9788434417144.Edition: 1ª ed.Publisher: Barcelona : Ariel, 2010Description: 254 p.Series: Ciencias sociales (Ariel): Summary: El professor de sociologia i antropologia de la Universitat de València, Antonio Ariño Villarroya, a partir d'un treball exhaustiu amb les enquestes i estadístiques culturals elaborades per institucions públiques i privades d'ençà els anys 60 del segle XX fins a l'actualitat fa un seguiment de l'evolució dels consums i pràctiques culturals a l'Estat espanyol, donant una atenció especial a les trajectòries lligades a la lectura i l'audició musical. En aquest viatge de manera particular fa un seguiment específic als canvis produïts a les llars domèstiques com el locus d'apropiació cultural preferent, anys on en primer lloc s'incorporen els televisors, per desprès anar multiplicant els aparells electrònics de recepció i apropiació fins arribar a l'estat actual on les TICs són la punta de llança que vehicula bona part dels universos simbòlics dels ciutadans (tant a nivell de producció, distribució, difusió i consum), donant-se el trànsit del paradigma de la tele-llar als de la cultura d'habitació, on el consum es realitza de manera individualitzada i més personalitzada a través de l'ordinador personal, i el de la cultura nòmada, on els dispositius mòbils són el vehicle de consum i pràctica cultural individualitzat. A tall d'exemple per il·lustrar el procés, al 1968 només un 38% de les llars tenia televisor i un 19% telèfon fixe, mentre al 2010 la immensa majoria disposa de diversos receptors, un 92% de telèfon mòbil i sobre el 70% d'algun tipus d'ordinador. Aquest canvi de locus cultural ha anat en paral·lel a la transició d'una cultura fortament lletrada a nivell conceptual a una altra de més audiovisual. Aquests moviments afecten també als criteris més extesos de sentit, significat i legitimitat de les polítiques culturals al posar en escac el nexe històric que associava lectura a alta cultura. Una de les principals conclusions i recomanacions del treball d'Antonio Ariño és que la política cultural més eficaç seria una política educativa potent i moderna que conjugués els paradigmes d'accés (democratització cultural) i reconeixement (democràcia cultural), però que no fos miop a les desigualtats i, per tant, la seva acció es fonamentés sobre la política educativa. (Font: el Centre)
Tags from this library: No tags from this library for this title.
    average rating: 0.0 (0 votes)
Item type Current location Collection Call number Copy number Status Date due Barcode
Book CERC
Sala
General S 00086 1 Available 1900139272

El professor de sociologia i antropologia de la Universitat de València, Antonio Ariño Villarroya, a partir d'un treball exhaustiu amb les enquestes i estadístiques culturals elaborades per institucions públiques i privades d'ençà els anys 60 del segle XX fins a l'actualitat fa un seguiment de l'evolució dels consums i pràctiques culturals a l'Estat espanyol, donant una atenció especial a les trajectòries lligades a la lectura i l'audició musical. En aquest viatge de manera particular fa un seguiment específic als canvis produïts a les llars domèstiques com el locus d'apropiació cultural preferent, anys on en primer lloc s'incorporen els televisors, per desprès anar multiplicant els aparells electrònics de recepció i apropiació fins arribar a l'estat actual on les TICs són la punta de llança que vehicula bona part dels universos simbòlics dels ciutadans (tant a nivell de producció, distribució, difusió i consum), donant-se el trànsit del paradigma de la tele-llar als de la cultura d'habitació, on el consum es realitza de manera individualitzada i més personalitzada a través de l'ordinador personal, i el de la cultura nòmada, on els dispositius mòbils són el vehicle de consum i pràctica cultural individualitzat. A tall d'exemple per il·lustrar el procés, al 1968 només un 38% de les llars tenia televisor i un 19% telèfon fixe, mentre al 2010 la immensa majoria disposa de diversos receptors, un 92% de telèfon mòbil i sobre el 70% d'algun tipus d'ordinador. Aquest canvi de locus cultural ha anat en paral·lel a la transició d'una cultura fortament lletrada a nivell conceptual a una altra de més audiovisual. Aquests moviments afecten també als criteris més extesos de sentit, significat i legitimitat de les polítiques culturals al posar en escac el nexe històric que associava lectura a alta cultura. Una de les principals conclusions i recomanacions del treball d'Antonio Ariño és que la política cultural més eficaç seria una política educativa potent i moderna que conjugués els paradigmes d'accés (democratització cultural) i reconeixement (democràcia cultural), però que no fos miop a les desigualtats i, per tant, la seva acció es fonamentés sobre la política educativa. (Font: el Centre)

Introducción -- Primera parte: Cultura mediada, ciberhogares y metacultura. 1. La transición al hogar cibernético: 1. Los hogares y la cultura ; 2. Los equipamientos de los hogares en perspectiva histórica ; 3. La centralidad del hogar como espacio de prácticas ; 4. El hogar telemático como ventana global y sede de la individualización en-redada -- 2. De la sociedad letrada a la metacultura: 1. Una sociedad letrada y escolarizada ; 2. La accesibilidad a los materiales impresos ; 3. La práctica de la lectura ; 4. Los perfiles de los lectores ; 5. Transformaciones de la prácticas de la lectura ; 6. El problema del acceso a la metacultura. Segunda parte: La organización social de la cultura: desigualdas y diversidad. 3. Extensión del público en las prácticas culturales y democratización cultural: 1. Políticas de democratización cultural en España ; 2. El crecimiento de la participación cultural ; 3. Cambio o persistencia en los perfiles sociodemográficos ; 4. Balance de la democratización cultural ; 5. El estatuto social de las práctricas culturales -- 4. Las prácticas musicales: democratización y omnivoridad ; 5. Las bases sociales de la participación cultural en España: 1. Cultura legítima y diversidad cultural ; 2. La estructura social de las práctricas culturales en España ; 3. Más allá de la teoría de la legitimidad ; 4. Políticas culturales y políticas educativas -- Conclusiones generales -- Bibliografia -- Notas

There are no comments for this item.

Log in to your account to post a comment.

Click on an image to view it in the image viewer

Powered by Koha

Iconos diseñados por Freepik desde www.flaticon.com con licencia CC 3.0 BY