El Espectador emancipado / Jacques Rancière ; traducción de Ariel Dilos ; revisión de Javier Bassas Vila

By: Rancière, Jacques.
ISBN: 9788496720923.Edition: 1ª ed.Publisher: Castellón : Ellago, 2010Description: 134 p.Series: Ensayo (Ellago): Summary: Jacques Rancière és filòsof i professor emèrit de la Universitat de Paris VIII Saint-Denis, conegut internacionalment pel seu llibre El maestro ignorante i els seus estudis sobre els moviments socials del segle XIX, el marxisme i el maig del 68. Amb un treball original i de llarg recorregut sobre la idea d'emancipació, repassa l'estètica, la política, l'educació i la història. En el seu darrer llibre El espectador emancipado reflexiona entorn l'art i la política de forma compromesa amb la història i l'actualitat. En aquest llibre planteja un tema sensible, la creença en una desigualtat entre els que saben i els que no, entre els capaços i els incapaços, un treball que travessa l'art polític i el pensament crític. Des de Brecht a Debord, passant per Artaud, Meyerhold o Piscator, l'autor considera que hi ha una certa denigració de la posició de l'espectador en l'art polític. El llibre recull un conjunt d'assaigs que són la darrera versió de les conferències que ha presentat a diverses institucions universitàries, artístiques i culturals al llarg dels darrers quatre anys. L’autor a partir d'una hipòtesi senzilla: el fet de no veure no implica invalidesa. Oposada a les estratègies tradicionals que busquen elaborar explicacions o instal·lacions espectaculars per mostra als cecs el que no poden veure, proposa el seu plantejament on insta a no voler apropiar-se dels efectes de les obres d'art. Rancière creu en la transformació en espectadors o espectadores d'aquells que estaven destinats a patir les imposicions i les jerarquies de l'acció, i que la denúncia de l'home alienat per l'excés de les imatges, ha estat la resposta de l'ordre establert a aquest desordre. Per tant, l'emancipació de l'espectador és l'afirmació, i defensa alhora, de la seva capacitat per veure el que veu, i per tant, saber que pensar i que fer-ne de les seves pròpies idees, '’allò que li ha suggerit l'obra. L'autor omple de contingut debats de l'art contemporani actual: entorn el significat de l'art polític i la política de l'art; entorn el moment actual de la tradició de l'art crític; entorn el desig d'introduir l'art a la vida de la gent; i de com la crítica militant de l'espectacle ha passat a formar part de la denúncia reaccionaria de l'home democràtic, de la ideologia dominant. En aquest sentit el mateix llibre més que una obra política, és una obra feta políticament. (Font: el Centre)Summary: "El que ve no sabe ver": esta presuposición atraviesa toda nuestra historia, desde la caverna platónica hasta la denuncia de la sociedad del espectáculo. La encontramos tanto en el filósofo que quiere que cada uno se quede en su lugar como en los revolucionarios que quieren arrancar a los dominados de las ilusiones que los someten. Algunos emplean sutiles explicaciones o instalaciones espectaculares para mostrar a los ciegos lo que no ven. Otros quieren cortar el mal de raíz transformando el espectáculo en acción y al espectador, en hombre activo. Los estudios reunidos aquí oponen a esas dos estrategias una hipótesis simple: el hecho de ver no implica ninguna debilidad; la transformación en espectadores de los que estaban destinados a las coacciones y a las jerarquías de la acción ha podido contribuir a alterar las posiciones sociales; y la denuncia del hombre alienado por el exceso de imágenes ha sido, de entrada, la respuesta del orden dominante a ese desorden. La emancipación del espectador es entonces la afirmación de su capacidad de ver lo que él ve y de saber qué pensar y qué hacer de ello. Examinando algunas formas y debates del arte contemporáneo, este libro intenta responder a las preguntas: ¿qué entender por arte político o política del arte? ¿En qué punto nos encontramos respecto a la tradición del arte crítico y del deseo de incluir el arte en la vida? ¿Cómo la crítica militante de la mercancía y de la imagen en la afirmación melancólica de su omnipotencia o la denuncia reaccionaria del “hombre democrático”? (Font: Editor)
Tags from this library: No tags from this library for this title.
    average rating: 0.0 (0 votes)
Item type Current location Collection Call number Copy number Status Date due Barcode
Llibres CERC
Sala
General S 00278 1 Available 1900137100

Jacques Rancière és filòsof i professor emèrit de la Universitat de Paris VIII Saint-Denis, conegut internacionalment pel seu llibre El maestro ignorante i els seus estudis sobre els moviments socials del segle XIX, el marxisme i el maig del 68. Amb un treball original i de llarg recorregut sobre la idea d'emancipació, repassa l'estètica, la política, l'educació i la història. En el seu darrer llibre El espectador emancipado reflexiona entorn l'art i la política de forma compromesa amb la història i l'actualitat. En aquest llibre planteja un tema sensible, la creença en una desigualtat entre els que saben i els que no, entre els capaços i els incapaços, un treball que travessa l'art polític i el pensament crític. Des de Brecht a Debord, passant per Artaud, Meyerhold o Piscator, l'autor considera que hi ha una certa denigració de la posició de l'espectador en l'art polític. El llibre recull un conjunt d'assaigs que són la darrera versió de les conferències que ha presentat a diverses institucions universitàries, artístiques i culturals al llarg dels darrers quatre anys. L’autor a partir d'una hipòtesi senzilla: el fet de no veure no implica invalidesa. Oposada a les estratègies tradicionals que busquen elaborar explicacions o instal·lacions espectaculars per mostra als cecs el que no poden veure, proposa el seu plantejament on insta a no voler apropiar-se dels efectes de les obres d'art. Rancière creu en la transformació en espectadors o espectadores d'aquells que estaven destinats a patir les imposicions i les jerarquies de l'acció, i que la denúncia de l'home alienat per l'excés de les imatges, ha estat la resposta de l'ordre establert a aquest desordre. Per tant, l'emancipació de l'espectador és l'afirmació, i defensa alhora, de la seva capacitat per veure el que veu, i per tant, saber que pensar i que fer-ne de les seves pròpies idees, '’allò que li ha suggerit l'obra. L'autor omple de contingut debats de l'art contemporani actual: entorn el significat de l'art polític i la política de l'art; entorn el moment actual de la tradició de l'art crític; entorn el desig d'introduir l'art a la vida de la gent; i de com la crítica militant de l'espectacle ha passat a formar part de la denúncia reaccionaria de l'home democràtic, de la ideologia dominant. En aquest sentit el mateix llibre més que una obra política, és una obra feta políticament. (Font: el Centre)

"El que ve no sabe ver": esta presuposición atraviesa toda nuestra historia, desde la caverna platónica hasta la denuncia de la sociedad del espectáculo. La encontramos tanto en el filósofo que quiere que cada uno se quede en su lugar como en los revolucionarios que quieren arrancar a los dominados de las ilusiones que los someten.
Algunos emplean sutiles explicaciones o instalaciones espectaculares para mostrar a los ciegos lo que no ven. Otros quieren cortar el mal de raíz transformando el espectáculo en acción y al espectador, en hombre activo.
Los estudios reunidos aquí oponen a esas dos estrategias una hipótesis simple: el hecho de ver no implica ninguna debilidad; la transformación en espectadores de los que estaban destinados a las coacciones y a las jerarquías de la acción ha podido contribuir a alterar las posiciones sociales; y la denuncia del hombre alienado por el exceso de imágenes ha sido, de entrada, la respuesta del orden dominante a ese desorden. La emancipación del espectador es entonces la afirmación de su capacidad de ver lo que él ve y de saber qué pensar y qué hacer de ello.
Examinando algunas formas y debates del arte contemporáneo, este libro intenta responder a las preguntas: ¿qué entender por arte político o política del arte? ¿En qué punto nos encontramos respecto a la tradición del arte crítico y del deseo de incluir el arte en la vida? ¿Cómo la crítica militante de la mercancía y de la imagen en la afirmación melancólica de su omnipotencia o la denuncia reaccionaria del “hombre democrático”? (Font: Editor)

Tít. orig.: Le spectateur émancipé

El espectador emancipado -- Las desventuras del pensamienro crítico -- Las paradojas del arte político -- La imagen intolerable -- La imagen pensativa -- Origen de los textos

There are no comments for this item.

Log in to your account to post a comment.

Click on an image to view it in the image viewer

Powered by Koha

Iconos diseñados por Freepik desde www.flaticon.com con licencia CC 3.0 BY