L'Educació com a pràctica de la llibertat i altres escrits / Paulo Freire ; pròleg de Jaume Botey

L'analfabet aprèn críticament la necessitat d'aprendre de llegir i d'escriure, es prepara per ser l'agent d'aquest aprenentatge.

I ho aconsegueix en la mesura que l'alfabetització és més que el simple domini psicològic i mecànic de les tècniques d'escriure i de llegir. és el domini d'aquestes tècniques en termes conscients. És entendre allò que es llegeix i escriure allò que s'entén. És comunicar-se gràficament. És una incorporació. No implica una memorització visual i mecànica de clàusules, de paraules, de sil·labes, incongruents amb un univers existencial -coses mortes o mig mortes-, sinó una actitud de creació i de recreació. Implica una autoformació de la qual es pugui obtenir una postura activa de l'home davant del seu context. Per això el paper de l'educador és fonamentalment, dialogar amb l'analfabet sobre situacions concretes, oferint-li simplement els instruments amb els quals ell mateix s'analfabetitza. Per això, l'alfabetització no es pot fer de dalt a baix, com una donació o una imposició, sinó que l'ha de fer l'analfabet mateix de dins a fora, i amb la simple col·laboració de l'educador. És per això que buscàvem un mètode que fos també instrument de l'educand i no solament de l'educador, i que identifiqués el contingut de l'aprenentatge amb el procés mateix de l'aprenentatge. (Font: Editor)

Freire i el seu temps -- Bibliografia -- Pròleg -- L'educació com a pràctica de la llibertat -- Altres escrits: Algunes notes sobre la conscienciació ; La importància de l'acte de llegir ; El poble diu la seva paraula o l'alfabetització de Sâo Tomé e Príncipe -- Índex