Detalles MARC
000 -CABECERA |
Campo de control de longitud fija |
03669nam a2200241 a 4500 |
001 - NÚMERO DE CONTROL |
Campo de control |
vtls000009576 |
003 - IDENTIFICADOR DE NÚMERO DE CONTROL |
Campo de control |
ES-BaOER |
005 - FECHA Y HORA DE LA ÚLTIMA TRANSACCIÓN |
Campo de control |
20180620081916.0 |
008 - CAMPO FIJO DE DESCRIPCIÓN FIJA--INFORMACIÓN GENERAL |
Campo de control de longitud fija |
130626s1999 ag |||||| 0|| ||spa|d |
020 ## - ISBN (INTERNATIONAL STANDARD BOOK NUMBER) |
ISBN |
9789506023867 |
040 ## - FUENTE DE CATALOGACIÓN |
Agencia de catalogación original |
ES-BaOER |
Idioma de catalogación |
cat |
Agencia que realiza la transcripción |
ES-BaOER |
100 1# - ENCABEZAMIENTO PRINCIPAL--NOMBRE PERSONAL |
Nombre de persona |
Certeau, Michel de |
9 (RLIN) |
1830 |
245 13 - MENCIÓN DE TÍTULO |
Título |
La Cultura en plural / |
Mención de responsabilidad, etc. |
Michel de Certeau ; nueva edición establecida y presentada por Luce Giard |
246 33 - FORMA VARIANTE DEL TÍTULO |
Título propiamente dicho/forma breve del título |
Culture au pluriel |
260 ## - PUBLICACIÓN, DISTRIBUCIÓN, ETC (PIE DE IMPRENTA) |
Lugar de publicación, distribución, etc. |
Buenos Aires : |
Nombre del editor, distribuidor, etc. |
Nueva Visión, |
Fecha de publicación, distribución, etc. |
1999 |
300 ## - DESCRIPCIÓN FÍSICA |
Extensión |
207 p. |
490 1# - MENCIÓN DE COLECCIÓN |
Colección |
Cultura y sociedad |
500 ## - NOTA GENERAL |
Nota general |
Tit. orig.: La culture au pluriel |
520 ## - Resumen |
NOTA DE RESUMEN |
Michel de Certeau, antròpoleg i historiador, va ser i és un pensador que ha influenciat a nivell internacional els estudis culturals, especialment aquells referits a la vida quotidiana, la societat de consum i els usos mediàticoculturals. Entre les seves obres més transcendents hi ha L'invention du quotidien (La invención de lo cotidiano, Universidad Iberoamericana, 1999) i la Cultura en plural. En aquesta última es centra en l'anàlisi de l'usuari o preceptor dels productes culturals, on no se'l concep com a un espectador passiu en l'acte del consum, sinó com una audiència activa, on es donen un ventall ampli d'interaccions possibles, amb tàctiques de negociació en els seus usos dels mitjans de comunicació, amb pràctiques que escapen als plans del poder, amb estratègies de supervivència, espais de llibertat i respostes de contra poder. L'any 1974 quan es publica la Cultura en plural conceptes com el d'audiència activa resultant d'una novetat i originalitat que encara avui fonamenten, conscientment o inconscient com diria i pensava Certeau, molta de la producció intel·lectual relativa als usuaris, consumidors i prosumidors culturals. En el camí Certeau va influenciar al seu coetani John Fiske, teòric dels estudis culturals sobre la televisió, els processos de recepció de les audiències i la influència dels mitjans de comunicació. En aquest camí conceptual Fiske pren els arguments de Certeau relatius al concepte d'audiències actives i assenta les basses del que avui veiem com un pensament actual i modern en boca de moltes i molts que desconeixen les seves arrels. Com sempre, en els clàssics trobem estímuls de pensament que ens continuen inspirant a entendre i comprendre els processos i fenòmens socials d'avui. En aquest cas, la infinitat de pràctiques culturals i de mediacions i respostes possibles en el consum de productes culturals per part de la ciutadania que interpretem com a formes d'apropiació i alliberament creador que escapa als designis prefixats pel poder en les seves diferents formes. La sorpresa que algunes i alguns tenen davant d'alguns fenòmens d'apropiació que usuaris de la xarxa fan d'altres productes culturals seria vista amb un somriure irònic pel mateix Certeau. Per compartir la seva mirada, llegiu-lo, si voleu tant moderns i actuals com aquest pensador. (Font: El centre) |
595 ## - Sumario |
Sumario |
Abrir los posibles / Luce Giard -- Prólogo -- Primera parte. Exotismos y rupturas del lenguaje: I. Las revoluciones de los "creíble" ; II. El imaginario de la ciudad ; III. La belleza del muerto / (escrito en colaboración con Dominique Julia y Jacques Revel) ; IV. El lenguaje de la violencia -- Segunda parte. Nuevos marginalismos: V. Las universidades ante la cultura de masas ; VI. La cultura y la escuela ; VII. Minorías ; VIII. La arquitectura social del saber ; IX. La cultura en la sociedad ; X. El lugar desde donde se trata de la cultura -- Conclusión: De los espacios y de las prácticas |
830 #0 - ENCABEZAMIENTO SECUNDARIO DE COLECCIÓN--TÍTULO UNIFORME |
Título Uniforme |
Cultura y sociedad |
9 (RLIN) |
9198 |
942 ## - ELEMENTOS KOHA |
Koha tipo de item |
Libro |